Per a molts ornitòlegs, els gavians i les gavines suposen un dels grups més difícils. Sovint subestimats, la complexitat de la seva identificació fa que molts ni se les mirin. 

Aquest OrnitoRepte té la missió (el repte) d’assentar les bases per a una correcta identificació de les espècies més comunes a casa nostra. El Delta de l’Ebre a l’hivern és una meravella en ell mateix, també pels Làrids.

Al llarg del dia gaudirem de les 6 espècies de gavians i gavines més habituals a l’hivern i estarem amatents a espècies més escasses com la gavina cendrosa i, en general, a gaudir de la fantàstica fauna hivernal deltaica!

Els hàbits esquius i tímids de la merla de pit blanc la fan sempre una espècie difícil, tot i no ser escassa. Habitant dels boscos trencats d’alta muntanya, aquest Túrdid estretament emparentat amb la merla comuna escull landes arbustives de mitja muntanya i clapes de coníferes per passar l’hivern. 

En aquest OrnitoRepte tornem al Montseny per gaudir dels ocells que hi hivernen. Amb sort, contactarem amb altres espècies interessants com reietó, griva cerdana, cercavores i pinsà borroner.

Es tracta d’una sortida d’alta muntanya i a on també explorarem zones més aviat ombrívoles i cal anar vestits adequadament.

El durbec, el gran i tímid Fringílids dels boscos caducifolis. Fins i tot als grans boscos de l’Est i centre d’Europa, a on el durbec pot atènyer densitats considerables, continua sent un ocell esquerp i, sovint, difícil d’observar d’aprop. 

A casa nostra, la població nidificant de durbecs es distribueix de forma desigual per la Catalunya humida i, tot i la seva expansió recent, sovint cal esperar als típics influxos hivernals per tal de gaudir com cal dels seus càlids colors. 

En aquest OrnitoRepte explorarem diferents ambients de la comarca de la Garrotxa. Aquí, els extensos boscos caducifolis acullen una destacable població de durbecs, però també d’altres espècies com mallarenga d’aigua, picot negre, pica-soques blau i picot garser petit! 

Marxem al Pallars! Allà, en aquell racó del Pirineu i, gràcies a un programa de reintroducció liderat per la Unió Europea, els voltors negres tornen a volar. 

Ara, amb una població reproductora estable de fa anys, ja podem dir que les 4 espècies de voltors europees volen pel Pallars Jussà. No és poca cosa. Només hi ha un altre punt al continent a on això passi. És al Vercors, als Alps francesos!

Aquest dia el passarem gaudint del vol de les 4 espècies de voltors a europeus. Amb sort, alguns dels aufranys que nien a la zona també hauran arribat.

Prepareu-vos, perquè quan descobriu aquest lloc només voldreu que tornar!

Repetint la fantàstica aventura del 2023, aquesta primavera tornarem a gaudir de Los Monegros i de les seves quasi infinites possibilitats ornitològiques. 

El nostre objectiu seran les espècies estèpiques, però aquesta vegada també anirem per altres meravelles com la mallarenga de bigotis, el tallarol enmascarat o els rapinyaires. 

Entre els ocells esteparis, destacar com no la ganga i la xurra, però també el trobat, el tallarol trencamates, el cucut reial o la terrerola rogenca!

I és clar, l’alosa becuda. De la que encara tenim tantes coses per entendre i que ara, paradoxalment, suma en el desplegament de les energies renovables una nova amenaça per a la seva supervivència. 

La piula gola-roja és un migrador molt escàs però regular a casa nostra. Es tracta d’una espècie que nidifica de forma abundant a la tundra Àrtica, però que migra principalment per l’Est i Centre d’Europa.

Això explica perquè bona part de les observacions d’aquesta espècie es concentren a l’Empordà, la zona més oriental de Catalunya.

Al llarg d’aquesta sortida mirarem de fer de trobar aquest piula tant monica mentre gaudim del ric pas migratori pre-nupcial que, de ben segur, ens reportarà algunes espècies força interessants!

El còlit ros viu un procés de rarefacció a casa nostra, possiblement lligat a l’abundament del sobrepastoreig en moltes de les seves zones habituals de cria. 

Passa l’hivern a les zones semi-arbustives del Sahel i, per a niar, tria una àmplia varietat de zones arbustives seques, sempre que tinguin algunes zones més o menys lliures de vegetació.

Al llarg de la sortida també tindrem oportunitat de contactar amb altres espècies típiques d’aquests biomes incloent el trobat, la tallareta cuallarga, l’hortolà i el capsigrany.

La Val d’Aran, la única vall occitana del territori català, és a la vegada també un valuard per a la conservació de la natura a casa nostra. 

Aquí hi viu la principal població d’ós bru del Pirineu i, amb ells, un reguitzell d’espècies força interessants. 

Al llarg del cap de setmana mirarem de contactar amb un seguit d’espècies que hauria d’incloure picot garser mitjà, mallarenga d’aigua, raspinell pirinenc i merla roquera però també trencapinyes, aligot vesper, verderola i amb sort, becada i alguna sorpresa més!

Si us plau, tingueu present que el preu només inclou el guiatge. Totes les menges així com el transport i l’allotjament corren a càrrec dels participants. 

Per a molts ornitòlegs, els gavians i les gavines suposen un dels grups més difícils. Sovint subestimats, la complexitat de la seva identificació fa que molts ni se les mirin. 

Aquest OrnitoRepte té la missió (el repte) d’assentar les bases per a una correcta identificació de les espècies més comunes a casa nostra. El Delta de l’Ebre a l’hivern és una meravella en ell mateix, també pels Làrids.

Al llarg del dia gaudirem de les 6 espècies de gavians i gavines més habituals a l’hivern i estarem amatents a espècies més escasses com la gavina cendrosa i, en general, a gaudir de la fantàstica fauna hivernal deltaica!

Els hàbits esquius i tímids de la merla de pit blanc la fan sempre una espècie difícil, tot i no ser escassa. Habitant dels boscos trencats d’alta muntanya, aquest Túrdid estretament emparentat amb la merla comuna escull landes arbustives de mitja muntanya i clapes de coníferes per passar l’hivern. 

En aquest OrnitoRepte tornem al Montseny per gaudir dels ocells que hi hivernen. Amb sort, contactarem amb altres espècies interessants com reietó, griva cerdana, cercavores i pinsà borroner.

Es tracta d’una sortida d’alta muntanya i a on també explorarem zones més aviat ombrívoles i cal anar vestits adequadament.

El durbec, el gran i tímid Fringílids dels boscos caducifolis. Fins i tot als grans boscos de l’Est i centre d’Europa, a on el durbec pot atènyer densitats considerables, continua sent un ocell esquerp i, sovint, difícil d’observar d’aprop. 

A casa nostra, la població nidificant de durbecs es distribueix de forma desigual per la Catalunya humida i, tot i la seva expansió recent, sovint cal esperar als típics influxos hivernals per tal de gaudir com cal dels seus càlids colors. 

En aquest OrnitoRepte explorarem diferents ambients de la comarca de la Garrotxa. Aquí, els extensos boscos caducifolis acullen una destacable població de durbecs, però també d’altres espècies com mallarenga d’aigua, picot negre, pica-soques blau i picot garser petit! 

Marxem al Pallars! Allà, en aquell racó del Pirineu i, gràcies a un programa de reintroducció liderat per la Unió Europea, els voltors negres tornen a volar. 

Ara, amb una població reproductora estable de fa anys, ja podem dir que les 4 espècies de voltors europees volen pel Pallars Jussà. No és poca cosa. Només hi ha un altre punt al continent a on això passi. És al Vercors, als Alps francesos!

Aquest dia el passarem gaudint del vol de les 4 espècies de voltors a europeus. Amb sort, alguns dels aufranys que nien a la zona també hauran arribat.

Prepareu-vos, perquè quan descobriu aquest lloc només voldreu que tornar!

Repetint la fantàstica aventura del 2023, aquesta primavera tornarem a gaudir de Los Monegros i de les seves quasi infinites possibilitats ornitològiques. 

El nostre objectiu seran les espècies estèpiques, però aquesta vegada també anirem per altres meravelles com la mallarenga de bigotis, el tallarol enmascarat o els rapinyaires. 

Entre els ocells esteparis, destacar com no la ganga i la xurra, però també el trobat, el tallarol trencamates, el cucut reial o la terrerola rogenca!

I és clar, l’alosa becuda. De la que encara tenim tantes coses per entendre i que ara, paradoxalment, suma en el desplegament de les energies renovables una nova amenaça per a la seva supervivència. 

La piula gola-roja és un migrador molt escàs però regular a casa nostra. Es tracta d’una espècie que nidifica de forma abundant a la tundra Àrtica, però que migra principalment per l’Est i Centre d’Europa.

Això explica perquè bona part de les observacions d’aquesta espècie es concentren a l’Empordà, la zona més oriental de Catalunya.

Al llarg d’aquesta sortida mirarem de fer de trobar aquest piula tant monica mentre gaudim del ric pas migratori pre-nupcial que, de ben segur, ens reportarà algunes espècies força interessants!

El còlit ros viu un procés de rarefacció a casa nostra, possiblement lligat a l’abundament del sobrepastoreig en moltes de les seves zones habituals de cria. 

Passa l’hivern a les zones semi-arbustives del Sahel i, per a niar, tria una àmplia varietat de zones arbustives seques, sempre que tinguin algunes zones més o menys lliures de vegetació.

Al llarg de la sortida també tindrem oportunitat de contactar amb altres espècies típiques d’aquests biomes incloent el trobat, la tallareta cuallarga, l’hortolà i el capsigrany.

La Val d’Aran, la única vall occitana del territori català, és a la vegada també un valuard per a la conservació de la natura a casa nostra. 

Aquí hi viu la principal població d’ós bru del Pirineu i, amb ells, un reguitzell d’espècies força interessants. 

Al llarg del cap de setmana mirarem de contactar amb un seguit d’espècies que hauria d’incloure picot garser mitjà, mallarenga d’aigua, raspinell pirinenc i merla roquera però també trencapinyes, aligot vesper, verderola i amb sort, becada i alguna sorpresa més!

Si us plau, tingueu present que el preu només inclou el guiatge. Totes les menges així com el transport i l’allotjament corren a càrrec dels participants.