El còlit ros viu un procés de rarefacció a casa nostra, possiblement lligat a l’abundament del sobrepastoreig en moltes de les seves zones habituals de cria. 

Passa l’hivern a les zones semi-arbustives del Sahel i, per a niar, tria una àmplia varietat de zones arbustives seques, sempre que tinguin algunes zones més o menys lliures de vegetació.

Al llarg de la sortida també tindrem oportunitat de contactar amb altres espècies típiques d’aquests biomes incloent el diversos tallarols com el de garriga o la tallareta cuallarga, el capsigrany, l’oriol o la tórtora comuna. Amb sort, espècies com el picot garser petit i l’esquerp tallarol emmascarat podrien aparèixer. 

Per últim, la zona és ben coneguda per a rapinyaires i l’àguila marcenca, l’astor i l’àguila calçada nien a la zona.

Ja fa uns anys que els Plans de Sió han esdevingut uns dels epicentres de l’activitat rapinyaire a casa nostra. La seva posició estratègica a cavall entre la Vall de l’Ebre i el Pirineu i, sobretot, la increïble abundor de conills, han permés que la zona esdevingui un pol d’atracció per aquestes aus.

Al llarg de la nostra jornada cercarem l’àguila més gran, la daurada, que ha passat de ser una espècie típica de muntanya a poder-se trobar en tot un reguitzell d’hàbitats de conreu tradicional o ambients aturonats.

També posarem molta cura en aprendre a identificar correctament les diferents espècies que es troben a la zona. Amb sort, veurem unes 10 espècies de rapinyaires junt amb un bon grapat d’altres espècies d’interès.

L’OctoberBirdFest ja és una data fixa al nostre calendari anual. A banda de les habituals sortides guiades per gaudir de la bona varietat d’ocells de la zona, en aquest Festival de tardor inspirat en la famosa cita bavaresa podràs gaudir d’un reguitzell d’activitats i jocs relacionats amb el món dels ocells.

Vine a gaudir dels productes locals de la zona i les activitats per a totes les edats i els nivells de coneixem en el fantàstic món de l’ornitologia!

Els que ja portem uns anys tombant per aquests móns amb binocles penjats del coll recordem un temps en el que per veure un picot garser petit havies d’anar a Val d’Aran, la Cerdanya, Aiguamolls o Sils. No hi havien masses llocs i l’espècie sempre estava envoltada de misteri.

Però els temps canvien i un tres i no res, aquest discret picot es va anar estenent comarca rere comarca fins a cobrir bona part del país. 

Us proposem una sortida per una de les zones “històriques” de l’espècie, una zona humida molt poc habitual a casa nostra. Amb sort, gaudirem de becadells, rasclons, lluers i un reguitzell d’espècies forestals i de zona humida.

La Camarga és la gran zona humida de la França mediterrània. Un espai de grans dimensions (dues vegades més gran que el Delta de l’Ebre) amb nombroses zones d’interès natural al seu interior.

A l’hivern, la zona acull un gran número d’Anàtides hivernants i també d’altres espècies que a casa nostra són de gran interès. 

A banda de les grans poblacions de flamencs, a la Camarga a l’hivern es pot veure cigne petit, cabussó orellut, ànec fosc, calàbries i, amb molta sort, alguna de les poquíssimes àguiles cridaneres que encara es deixen veure de forma intermitent. 

La Camarga té bones poblacions de bitó, de mallarenga de bigotis i de tallarol trencamates i al llarg de la sortida mirarem de gaudir de tots ells. 

Uniu-vos a aquesta expedició per gaudir d’un gran reguitzell d’aus i del bon ambient habitual!

El pela-roques. Poques espècies concentra tant de misticisme com aquest petit moixó de muntanya. I no és per menys, les seves baixes densitats i la dificultat de trobar-los fan del pela-roques un ocell sempre apassionant de cercar. 

Els pela-roques passen l’estiu a zones d’alta muntanya. Allà, en els penya-segats de la zona alpina, és a on fan els seus nius, sovint situats a poca alçada. 

Un cop acabada la zona de cria, els pela-roques comencen a davallar en alçada i cap a mitjans de novembre ja els trobem a la majoria de zones clàssiques de hivernada. 

El còlit ros viu un procés de rarefacció a casa nostra, possiblement lligat a l’abundament del sobrepastoreig en moltes de les seves zones habituals de cria. 

Passa l’hivern a les zones semi-arbustives del Sahel i, per a niar, tria una àmplia varietat de zones arbustives seques, sempre que tinguin algunes zones més o menys lliures de vegetació.

Al llarg de la sortida també tindrem oportunitat de contactar amb altres espècies típiques d’aquests biomes incloent el diversos tallarols com el de garriga o la tallareta cuallarga, el capsigrany, l’oriol o la tórtora comuna. Amb sort, espècies com el picot garser petit i l’esquerp tallarol emmascarat podrien aparèixer. 

Per últim, la zona és ben coneguda per a rapinyaires i l’àguila marcenca, l’astor i l’àguila calçada nien a la zona.

Ja fa uns anys que els Plans de Sió han esdevingut uns dels epicentres de l’activitat rapinyaire a casa nostra. La seva posició estratègica a cavall entre la Vall de l’Ebre i el Pirineu i, sobretot, la increïble abundor de conills, han permés que la zona esdevingui un pol d’atracció per aquestes aus.

Al llarg de la nostra jornada cercarem l’àguila més gran, la daurada, que ha passat de ser una espècie típica de muntanya a poder-se trobar en tot un reguitzell d’hàbitats de conreu tradicional o ambients aturonats.

També posarem molta cura en aprendre a identificar correctament les diferents espècies que es troben a la zona. Amb sort, veurem unes 10 espècies de rapinyaires junt amb un bon grapat d’altres espècies d’interès.

L’OctoberBirdFest ja és una data fixa al nostre calendari anual. A banda de les habituals sortides guiades per gaudir de la bona varietat d’ocells de la zona, en aquest Festival de tardor inspirat en la famosa cita bavaresa podràs gaudir d’un reguitzell d’activitats i jocs relacionats amb el món dels ocells.

Vine a gaudir dels productes locals de la zona i les activitats per a totes les edats i els nivells de coneixem en el fantàstic món de l’ornitologia!

Els que ja portem uns anys tombant per aquests móns amb binocles penjats del coll recordem un temps en el que per veure un picot garser petit havies d’anar a Val d’Aran, la Cerdanya, Aiguamolls o Sils. No hi havien masses llocs i l’espècie sempre estava envoltada de misteri.

Però els temps canvien i un tres i no res, aquest discret picot es va anar estenent comarca rere comarca fins a cobrir bona part del país. 

Us proposem una sortida per una de les zones “històriques” de l’espècie, una zona humida molt poc habitual a casa nostra. Amb sort, gaudirem de becadells, rasclons, lluers i un reguitzell d’espècies forestals i de zona humida.

La Camarga és la gran zona humida de la França mediterrània. Un espai de grans dimensions (dues vegades més gran que el Delta de l’Ebre) amb nombroses zones d’interès natural al seu interior.

A l’hivern, la zona acull un gran número d’Anàtides hivernants i també d’altres espècies que a casa nostra són de gran interès. 

A banda de les grans poblacions de flamencs, a la Camarga a l’hivern es pot veure cigne petit, cabussó orellut, ànec fosc, calàbries i, amb molta sort, alguna de les poquíssimes àguiles cridaneres que encara es deixen veure de forma intermitent. 

La Camarga té bones poblacions de bitó, de mallarenga de bigotis i de tallarol trencamates i al llarg de la sortida mirarem de gaudir de tots ells. 

Uniu-vos a aquesta expedició per gaudir d’un gran reguitzell d’aus i del bon ambient habitual!

El pela-roques. Poques espècies concentra tant de misticisme com aquest petit moixó de muntanya. I no és per menys, les seves baixes densitats i la dificultat de trobar-los fan del pela-roques un ocell sempre apassionant de cercar. 

Els pela-roques passen l’estiu a zones d’alta muntanya. Allà, en els penya-segats de la zona alpina, és a on fan els seus nius, sovint situats a poca alçada. 

Un cop acabada la zona de cria, els pela-roques comencen a davallar en alçada i cap a mitjans de novembre ja els trobem a la majoria de zones clàssiques de hivernada.