El trencalòs (Gypaetos barbatus), el rapinyaire amb la dieta més especialitzada del món, és una de les espècies més emblemàtiques de l’alta muntanya pirinenca. I, tot i ser una espècie àmpliament distribuïda pel continent asiàtic i amb petites poblacions a l’Àfrica, és al Pirineu a on trobem el baluard de l’espècie a Europa. 

Al llarg de la sortida mirarem de contactar amb aquesta espècie i gaudirem també de la bona varietat d’espècies que viuen als ambients alpins al llarg de l’estiu.

Entre les espècies més destacades de les que esperem gaudir es troben el sit negre, la merla roquera, l’aufrany, la gralla de bec groc, el trobat, el colltort, el pardal de bardissa, el trencapinyes i moltes altres espècies d’interès.

Des de la tundra àrtic i els prats alpins menys transformats, els corriols pit-rojos enceten la seva migració post-nupcial al llarg del mes d’agost. Un viatge que els portarà fins als altiplans de la mitja muntanya del Sistema Ibèric i de l’Atlas.

A començaments de setembre mirarem de trobar un dels limícols més escassos a casa nostra mentre gaudim novament del reguitzell d’espècies que viuen o migren per les grans planes lleidetanes. 

Com sempre, estarem amatents als rapinyaires. Més enllà de les espècies habituals, aquí podem gaudir d’aligots vespers en migració i, amb una mica de sort, dels últims xoriguers petits de la temporada o d’algun dels molt escassos falcons cama-rojos de la tardor.

El Global Big Day ja és el principal esdeveniment ornitològic del planeta. Centrat en apropar la població a la biodiversitat que tenen més a prop, la nostra particular aportació a aquesta iniciativa global és una marató ornitològica per les terres de l’Ebre i Camp de Tarragona. 

Per tal d’inscriure’s i participar en algun dels múltiples equips distribuïts pel territori, caldrà pagar una inscripció que en bona part anirà a parar com a donatiu a la Fundació Plegadis.

Els grups de la Marató Ornitològica barrejaran ornitolòlegs de tots els nivells per tal que tothom gaudixi al màxim.

Barcelona, cap i casal de Catalunya, no destaca ni pels seus grans parcs urbans ni per la varietat de la seva ornitofauna. Tot amb tot, la ciutat acull una interessant selecció d’espècies alòctones (originàries d’altres continents) que degut a escapaments o alliberaments, s’hi han establert. 

Hi destaquen fins a 5 espècies de cotorres, però també el rossinyol del Japó i els becs de corall del Senegal i cuanegra. Mirarem de gaudir-los tots i, al mateix temps, anar descobrint algunes espècies migratòries! 

Cal tenir present que al llarg de bona part del matí ens mourem en transport públic. Els títols de transport públic NO estan inclosos al preu i hauran de ser abonats pels participants a les corresponents guixetes per tal d’accedir-hi. 

El pardal d’ala blanca és el passeriforme millor adaptat a l’alta muntanya a tot el continent europeu. Hi roman al llarg de tot l’any i, fins i tot a l’hivern, el seu hàbitat continua ser els vessants i altiplans gelats entre els 1800 i els 2500 metres d’altitud.

Es tracta d’una espècie que a l’hivern esdevé quasi nòmada, movent-se entre massissos i diferents alçades, sempre depenent de les condicions meteorològiques. 

L’alta muntanya a l’hivern és molt exigent i el número d’espècies, limitat. Amb sort, podrem observar griva cerdana, pinsà mec, trencapinyes, cercavores, trencalòs,… Però també cal estar preparat per veure ben poques espècies al llarg del matí…

El trencalòs (Gypaetos barbatus), el rapinyaire amb la dieta més especialitzada del món, és una de les espècies més emblemàtiques de l’alta muntanya pirinenca. I, tot i ser una espècie àmpliament distribuïda pel continent asiàtic i amb petites poblacions a l’Àfrica, és al Pirineu a on trobem el baluard de l’espècie a Europa. 

Al llarg de la sortida mirarem de contactar amb aquesta espècie i gaudirem també de la bona varietat d’espècies que viuen als ambients alpins al llarg de l’estiu.

Entre les espècies més destacades de les que esperem gaudir es troben el sit negre, la merla roquera, l’aufrany, la gralla de bec groc, el trobat, el colltort, el pardal de bardissa, el trencapinyes i moltes altres espècies d’interès.

Des de la tundra àrtic i els prats alpins menys transformats, els corriols pit-rojos enceten la seva migració post-nupcial al llarg del mes d’agost. Un viatge que els portarà fins als altiplans de la mitja muntanya del Sistema Ibèric i de l’Atlas.

A començaments de setembre mirarem de trobar un dels limícols més escassos a casa nostra mentre gaudim novament del reguitzell d’espècies que viuen o migren per les grans planes lleidetanes. 

Com sempre, estarem amatents als rapinyaires. Més enllà de les espècies habituals, aquí podem gaudir d’aligots vespers en migració i, amb una mica de sort, dels últims xoriguers petits de la temporada o d’algun dels molt escassos falcons cama-rojos de la tardor.

El Global Big Day ja és el principal esdeveniment ornitològic del planeta. Centrat en apropar la població a la biodiversitat que tenen més a prop, la nostra particular aportació a aquesta iniciativa global és una marató ornitològica per les terres de l’Ebre i Camp de Tarragona. 

Per tal d’inscriure’s i participar en algun dels múltiples equips distribuïts pel territori, caldrà pagar una inscripció que en bona part anirà a parar com a donatiu a la Fundació Plegadis.

Els grups de la Marató Ornitològica barrejaran ornitolòlegs de tots els nivells per tal que tothom gaudixi al màxim.

Barcelona, cap i casal de Catalunya, no destaca ni pels seus grans parcs urbans ni per la varietat de la seva ornitofauna. Tot amb tot, la ciutat acull una interessant selecció d’espècies alòctones (originàries d’altres continents) que degut a escapaments o alliberaments, s’hi han establert. 

Hi destaquen fins a 5 espècies de cotorres, però també el rossinyol del Japó i els becs de corall del Senegal i cuanegra. Mirarem de gaudir-los tots i, al mateix temps, anar descobrint algunes espècies migratòries! 

Cal tenir present que al llarg de bona part del matí ens mourem en transport públic. Els títols de transport públic NO estan inclosos al preu i hauran de ser abonats pels participants a les corresponents guixetes per tal d’accedir-hi. 

El pardal d’ala blanca és el passeriforme millor adaptat a l’alta muntanya a tot el continent europeu. Hi roman al llarg de tot l’any i, fins i tot a l’hivern, el seu hàbitat continua ser els vessants i altiplans gelats entre els 1800 i els 2500 metres d’altitud.

Es tracta d’una espècie que a l’hivern esdevé quasi nòmada, movent-se entre massissos i diferents alçades, sempre depenent de les condicions meteorològiques. 

L’alta muntanya a l’hivern és molt exigent i el número d’espècies, limitat. Amb sort, podrem observar griva cerdana, pinsà mec, trencapinyes, cercavores, trencalòs,… Però també cal estar preparat per veure ben poques espècies al llarg del matí…