La griva cerdana és a Catalunya un hivernant escàs i el seu número depèn sovint d’influxos que varien en funció de l’èxit de l’espècie la temporada de cria anterior. 

Efectivament, les grives cerdanes són extremadament comunes a Escandinàvia i Fenoscàvia, però sovint aquestes poblacions pateixen grans fluctuacions d’any en any. A casa nostra arriben a l’hivern i el millor lloc per cercar-les és el Pirineu.

El primer OrnitoRepte de l’any es centrarà a la part més alta del Berguedà. Aquí és una bona zona per grives cerdanes però atenció perquè a les cotes a les que anirem també tindrem oportunitat de gaudir de trencalòs, verderola, pinsà mec, voltor comú i espècies tan cobejades com el cercavores o, amb molta sort, el pardal d’ala blanca!

La boscarla mostatxuda és famosa per la dificultat de tenir-ne bones observacions. És una espècie escassa, que viu en canyissars madurs i que passa força temps a la zona més baixa dels canyissars. 

Sovint és més fàcil de detectar pel seu reclam, semblant al del mosquiter fosc (una mena de tallarol de casquet esmorteït). Però a finals d’hivern les boscarles mostatxudes, tant tímides com són elles, comencen a cantar. És un bon moment per mirar de trobar-les i gaudir-ne. 

A la sortida que us proposem anirem al que ha esdevingut un dels millors llocs a Catalunya per veure-les: els Aiguamolls de l’Empordà. 

Amb sort, en aquesta sortida també gaudirem d’altres espècies típicament hivernals com la cotxa blava o el morell de plomall, mentre que la badia de Roses pot oferir calàbries agulla, corb marins emplomallats, baldrigues mediterrànies i altres espècies d’interès!

De les dues espècies de cucut que viuen a Europa, el reial és el més gran i el més escàs. Tot i ser encara una espècie comuna al Mediterrani Oriental, al nostre país la seva població s’ha reduït força al llarg dels últims trenta anys, arribant a desaparèixer de comarques senceres. 

Tot amb tot, el cucut reial encara té bones poblacions a Ponent, que és a on mirarem de gaudir-ne. Preu per preu, visitarem zones amb una bona varietat d’altres espècies pròpies dels secans com calàndries, terreroles i, amb sort, potser contactarem amb gangues, sisons i alguna sorpresa més! 

Esperem tenir temps per algun racó d’hàbitat diferent i tot! 

Ens en anem al Pirineu!

I anem a una de les seves valls més espectaculars. La Cerdanya, la vall pirinenca més internacional, és també un dels llocs més excitants dels pirineus per padalejar. Al seu voltant, hi trobem un reguitzell de massissos, fondalades, comes, pics i serrats amb una gran varietat d’aus. 

Aquí hi viuen els grans noms de l’avifauna pirinenca: picot negre, trencalòs, gall fer, pela-roques,  mussol pirinenc,… Però també aus de caràcter més mediterrani com tallarol de garriga, tallarol emmascarat, trobat, pardal roquer o gratapalles. 

Hi anem en temps de migració i la zona és també un rellevant punt per al pas de rapinyaires en migració com àguiles marcenques o aligots vespers que tot just estaran arribant  als seus territoris, però d’espècies com bitxacs rogencs i mastegatatxes. 

Us proposem de fer nit a una casa rural històrica de la zona que, malgrat una miríada d’apartaments, vol conservar el seu caràcter tradicional. 

Per cert, prepareu els frontals perquè hi haurà moguda nocturna!

El Delta de l’Ebre és un dels punts calents de la migració d’aus al país. 

Aquí és possible de veure pràcticament tots els limícols de l’Europa Occidental, però també una fantàstica selecció de passeriformes en migració, xatracs, gavines i alguna aus marina una mica despistada. 

Al Delta no li calen masses més presentacions. Al llarg de la sortida mirarem de contactar amb el màxim número d’espècies d’interès possibles, amb especial atenció als passeriformes que inunden uns pocs llocs estratègics de la plana deltaica, als limícols i a qualsevol sorpresa que la migració pugui portar fins a aquests privilegiat tram de costa!

La vida del falcó de la reina és quasi de película.  

Passen l’estiu a la Mediterrània, a on nien més tard que la gran majoria d’ocells només per aprofitar el pas de passeriformes sobre el Mediterrani i així alimentar els seus pollets. 

Fora de l’època de cria marxen fins als espadats marins de Madagascar, a on romandran més de mig any, allunyats de l’hivern mediterrani. 

A Catalunya, només el tenim en pas. Les observacions es concentren a la costa, a on venen a alimentar-se al llarg de l’estiu, amb força observacions a la costa Nord i algunes al voltant del Delta de l’Ebre.

La griva cerdana és a Catalunya un hivernant escàs i el seu número depèn sovint d’influxos que varien en funció de l’èxit de l’espècie la temporada de cria anterior. 

Efectivament, les grives cerdanes són extremadament comunes a Escandinàvia i Fenoscàvia, però sovint aquestes poblacions pateixen grans fluctuacions d’any en any. A casa nostra arriben a l’hivern i el millor lloc per cercar-les és el Pirineu.

El primer OrnitoRepte de l’any es centrarà a la part més alta del Berguedà. Aquí és una bona zona per grives cerdanes però atenció perquè a les cotes a les que anirem també tindrem oportunitat de gaudir de trencalòs, verderola, pinsà mec, voltor comú i espècies tan cobejades com el cercavores o, amb molta sort, el pardal d’ala blanca!

La boscarla mostatxuda és famosa per la dificultat de tenir-ne bones observacions. És una espècie escassa, que viu en canyissars madurs i que passa força temps a la zona més baixa dels canyissars. 

Sovint és més fàcil de detectar pel seu reclam, semblant al del mosquiter fosc (una mena de tallarol de casquet esmorteït). Però a finals d’hivern les boscarles mostatxudes, tant tímides com són elles, comencen a cantar. És un bon moment per mirar de trobar-les i gaudir-ne. 

A la sortida que us proposem anirem al que ha esdevingut un dels millors llocs a Catalunya per veure-les: els Aiguamolls de l’Empordà. 

Amb sort, en aquesta sortida també gaudirem d’altres espècies típicament hivernals com la cotxa blava o el morell de plomall, mentre que la badia de Roses pot oferir calàbries agulla, corb marins emplomallats, baldrigues mediterrànies i altres espècies d’interès!

De les dues espècies de cucut que viuen a Europa, el reial és el més gran i el més escàs. Tot i ser encara una espècie comuna al Mediterrani Oriental, al nostre país la seva població s’ha reduït força al llarg dels últims trenta anys, arribant a desaparèixer de comarques senceres. 

Tot amb tot, el cucut reial encara té bones poblacions a Ponent, que és a on mirarem de gaudir-ne. Preu per preu, visitarem zones amb una bona varietat d’altres espècies pròpies dels secans com calàndries, terreroles i, amb sort, potser contactarem amb gangues, sisons i alguna sorpresa més! 

Esperem tenir temps per algun racó d’hàbitat diferent i tot! 

Ens en anem al Pirineu!

I anem a una de les seves valls més espectaculars. La Cerdanya, la vall pirinenca més internacional, és també un dels llocs més excitants dels pirineus per padalejar. Al seu voltant, hi trobem un reguitzell de massissos, fondalades, comes, pics i serrats amb una gran varietat d’aus. 

Aquí hi viuen els grans noms de l’avifauna pirinenca: picot negre, trencalòs, gall fer, pela-roques,  mussol pirinenc,… Però també aus de caràcter més mediterrani com tallarol de garriga, tallarol emmascarat, trobat, pardal roquer o gratapalles. 

Hi anem en temps de migració i la zona és també un rellevant punt per al pas de rapinyaires en migració com àguiles marcenques o aligots vespers que tot just estaran arribant  als seus territoris, però d’espècies com bitxacs rogencs i mastegatatxes. 

Us proposem de fer nit a una casa rural històrica de la zona que, malgrat una miríada d’apartaments, vol conservar el seu caràcter tradicional. 

Per cert, prepareu els frontals perquè hi haurà moguda nocturna!

El Delta de l’Ebre és un dels punts calents de la migració d’aus al país. 

Aquí és possible de veure pràcticament tots els limícols de l’Europa Occidental, però també una fantàstica selecció de passeriformes en migració, xatracs, gavines i alguna aus marina una mica despistada. 

Al Delta no li calen masses més presentacions. Al llarg de la sortida mirarem de contactar amb el màxim número d’espècies d’interès possibles, amb especial atenció als passeriformes que inunden uns pocs llocs estratègics de la plana deltaica, als limícols i a qualsevol sorpresa que la migració pugui portar fins a aquests privilegiat tram de costa!

La vida del falcó de la reina és quasi de película.  

Passen l’estiu a la Mediterrània, a on nien més tard que la gran majoria d’ocells només per aprofitar el pas de passeriformes sobre el Mediterrani i així alimentar els seus pollets. 

Fora de l’època de cria marxen fins als espadats marins de Madagascar, a on romandran més de mig any, allunyats de l’hivern mediterrani. 

A Catalunya, només el tenim en pas. Les observacions es concentren a la costa, a on venen a alimentar-se al llarg de l’estiu, amb força observacions a la costa Nord i algunes al voltant del Delta de l’Ebre.