- Data: 24 d’abril del 2022
- Número de participants: 19 + dos guies
En el marc de les sortides ornitològiques organitzades conjuntament amb la Fundació Plegadis i Birding Catalunya, el propassat 24 d’abril vam fer un OrnitoRepte pel Ripollès per mirar de trobar el Pàrid més escàs a casa nostra: la mallarenga d’aigua.
La idea inicial quan el vam programar era de gaudir del començament de la primavera als vessants boscosos de la capçalera del Riu Ter. Amb el que no comptàvem era amb unes temperatures força baixes, aque a primera hora del matí amb prou feines arribaren als 5ºC, i que van donar a la sortida un caire força hivernal, només trencat al final de la mateixa amb l’aparició del sol i unes temperatures lleugerament més agradables. Les baixes temperatures es van traduïr en una activitat d’ocells bastant discreta.
A primera hora del matí el grup de participants va anar arribant al punt de trobada. Un cop fet el recompte i ben abrigats, vam fer un petit tombet des del mateix punt de trobada. Aquí, tot caminant al voltant d’una roureda madura, vam observar els primers ocells de la sortida: Gafarró, tord comú i mallarengues blaves que es van deixar veure força bé. Hi havia merles en vol i també gaig quan la primera mallarenga d’aigua va aparèixer en un arbre ben a prop nostre, oferint molt bones observacions a tot el grup!
Havien passat uns 10 minuts i ja havíem assolit el “repte” de la sortida. Un cop gaudida la mallarenga, vam continuar fent via. Tallarol de casquet, pardal xarrec, cotxa fumada, pica-soques blau, mallarenga cuallarga i raspinell comú també es van deixar veure força bé. L’activitat d’ocells, però, era baixa degut als 4ºC de tempetatura. En aquestes condicions, una mica més de pista només va produir gratapalles, dues caderneres i un parell de mosquiters de passa només apreciats pels anaven davant de tot del grup. Tot amb tot, just al moment que decidíem fer el tomb, una parella de mallarengues d’aigua es van deixar veure durant una bona estona mentre s’alimentaven amb mallarengues carboneres i emplomallades, en el que va ser una bona comparativa de totes tres espècies.
De camí de tornada cap als vehicles una desena de voltors comuns van aparèixer al cel. Els voltors estavan baixant a uns camps vessant amunt, i tot repassant els camps va saltar la 1a sorpresa del dia quan vam trobar un voltor negre aturat a un prat! Tot i estar lluny, tothom va gaudir d’una molt bona observació pel telescopi. El voltor negre estava acompanyat a terra per dos voltors comuns, així que la comparativa no podia ser millor!
Tothom estava gaudint d’allò més amb aquesta espècie tant poc esperada així que vam decidir d’apropar-nos tot seguint la pista amunt. La temperatura continuava sent molt baixa, així que la caminada va anar bé per a recuperar temperatura. Un cop retallada la distància, vam gaudir d’una observació força millor amb el telescopi i d’un parell de fotos testimonials tot i que el voltor negre no ens ho va posar especialment fàcil ja que s’anava movent pel prat, a voltes desapareixent darrera d’alguns arbres. El trajecte també havia produït bitxac comú, cuereta blanca, griva i un fantàstic mascle de mastegatatxes!
De tornada als vehicles ens vam dirigir a un cafè proper, a on vam demanar quelcom de ben calent per intentar recuperar temperatura (encara estàvem a 6ºC!). D’aquí, ens vam desplaçar al Nord i vessant amunt, per explorar un seguit de prats i zones de landes de muntanya.
La temperatura anava pujant, però encara èrem lluny de poder dir que èrem a final d’abril. Poc després d’aparcar vam trobar la primera de moltes verderoles, mentre una piula dels arbres cantava força a prop. Un parell de mallerengues petites s’alimentaven per la zona quan, en apropar-nos a zona de landes, va saltar la segona sorpresa del matí: 2 perdius xerres que van aixecar el vol, deixant-se caure vessant avall!
Mooolta exitació al grup (i als guies) per aquesta observació, així que ens vam apropar molt a poc a poc a la zona a on havien aterrat, amb l’esperança de millorar l’observació. Tot i les moltes precaucions, només vam aconseguir una segona observació de les perdius xerres en vol, mentre marxaven una mica més enllà dins la zona de landes. Aquí ho vam deixar correr per no destorbar-les, tot i que aquestes perdius ens van deixar amb ganes de més!
Encara comentàvem la jugada quan el cel ens va reclamar. Una àguila daurada va apareixer a força alçada però encara reconeixible, mentre un falcó peregrí volava força més baix. El sol anava sortint i la temperatura pujava, i això explicava que els voltors comuns també passessin força amunt! Tot seguint el camí, dos còlits grisos van passar volant per sobre nostre, per aturar-se vessant amunt. Una àguila calçada també es va deixar veure.
Ja de baixada als vehicles, el grup va poder gaudir de molt bones observacions d’una verderola mascle cantant, una parella de bruels i una fantàstica observació d’una àguila marcenca caçant, i que vam poder observar des de dalt. Coses de mirar ocells a la part alta dels vessants pirinencs! Com a observació final, un cucut ens va passar volant pel davant quan arribavem al pàquing.
De camí cap al restaurant, vam fer una parada final al Riu Ter, per tal de gaudir de merla d’aigua i cuereta torrentera! I amb aquesta aturada a la vora del Ter, ja amb temperatures quasi normalitzades per a l’època de l’any, vam acabar un altres OrnitoRepte força exitós!
PD: Aquells que vam fer dinar de germanor vam tenir la sort de gaudir de pica-soques blau, mallarenga d’aigua i una parella de pinsans borroners (trobats gràcies a la Paqui i l’Octavi) entre aiguat i aiguat!
Voleu venir a les nostres sortides?
Trobareu el calendari complert d’OrnitoReptes aquí: https://barcelonabirdingpoint.com/ornito-reptes/?lang=ca
