La ganga (Pterocles alchata) és una de tantes perles ornitològiques oblidades dels secans. Aquests ambients, que pateixen un continu procés de intensificació agrària, són els que acumulen unes dades més negatives respecte a la preservació de la biodiversitat a Catalunya. 

La ganga, espècie críptica que sobreviu bona part de l’any amb una estricta dieta a base de llavors, és una espècie perfectament adaptada a les condicions extrema de l’estepa cerealista. Aquestes adaptacions li permeten sobreviure a les dures condicions climàtiques dels secans.

Al llarg de la sortida també gaudirem d’altres estrelles dels secans com esparver cendrós, cucut reial, àguila marcenca, botxí ibèric, gaig blau o calàndria per dir només uns quants noms. 

L’aufrany (Neophron percnopterus) és el més petit dels necròfags europeus, i l’únic estrictament migrador de tots ells. Es tracta d’una espècie relativament abundant a zones del Pirineu i Pre-Pirineu, i que sempre cerca zones amb petits tallats a on poder niar.

Aquesta espècie, que cerca animals morts de mida petita i mitjana per alimentar-se, és una migradora de llarga distància, que passa els hiverns al Sud del Sahara i que torna a Europa tot just a començaments de la primavera.

Al llarg de la sortida cercarem altres rapinyaires com astor, voltor comú i àguila marcenca mentre gaudim d’una bona varietat d’espècies lligades a camps de conreu i zones de matollar com el gratapalles, capsigrany, tallarol emmascarat i colltort.

El xatrac gros, l’únic representant del gènere Hydroprogne, és l’espècie de xatrac més gran del món. Present a 5 continents, és una espècie força escassa a Europa, amb una població bàsiment sedentària però de distribució molt localitzada a la Mediterrània, i una altra d’estival al Mar Bàltic. 

Al llarg d’aquest OrnitoRepte mirarem de gaudir de bones observacions de la petita (però en expansió) població del Delta de l’Ebre, l’únic indret del país a on se’l pot observar amb regularitat. 

Amb un mica de sort, però, la sortida també copçarà la força de la migració d’aus al delta. i segurament acabarem la jornada amb observacions de una molt bona varietat d’espècies de limícols, passeriformes, xatracs, martinets i qui sap si alguna sorpresa i tot!

Al llarg del setembre, els aligots vespers van marxant d’Europa a la cerca d’ambients més tropicals. L’aligot vesper és un visitant estival a casa nostra, a on arriba cap als volts de maig (mai abans) per tal d’alimentar-se de les abundants abelles i vespes que viuen a les masses forestals europees. 

Es tracta, per tant, d’un ocell insectívor. El més gran d’Europa!

Al llarg de la jornada mirarem de gaudir d’algun d’aquests ocells en migració cap al Sud. Gaudirem, a més, d’un bon assortit d’altres rapinyaires i de la possibilitat d’observar altres espècies com arpelles, esparvers i alguna àguila. 

De bon matí, un passeig per un parell de racons del Penedès ens poden donar alguna que altra alegria i la possibilitat de gaudir d’espècies com blauet, martinet menut o picots!

Habitant de forests de caracter eurosiberià, el pinsà borroner troba a la “Catalunya humida” un hàbitat ideal. Malgrat tenir una àrea de distribució generosa, el seu caràcter tímid i unes densitats poblacionals sovint prou baixes fan d’aquesta una espècie de difícil observació i que sovint passa desapercebuda mentre s’alimenta a les branques mitjanes o altes dels arbres.  

A l’hivern, també se’l troba en valls ombrívoles de zones ben allunyades de les zones de cria, normalment associat a boscos de ribera.

En aquest OrnitoRepte mirarem de gaudir de bones observacions d’aquesta espècie mentre cerquem altres habitants de la zona com mallarenga d’aigua, verderola, lluer, merla d’aigua i, amb una mica de sort, griva cerda, durbec o picot negre!

L’avifauna europea és sovint titllada d’aborrida o de manca de color per ornitòlegs d’altres continents. És ben clar que mai s’han trobat amb un pinsà borroner!

El cercavores, intrèpid habitant dels pollegons rocallosos més ferèstecs del Pirineu, esdevé una espècie lleugerament més fàcil d’observar a l’hivern. No cal refiar-se, però. El cercavores és una espècie molt social. Els grups familiars, de vegades anomenats clans, acostumen a moure’s de forma coordinada per vessants pedregosos i escarpaments verticals, el que fa més difícil localitzar-los.

Aquesta espècie es distribueix de forma generosa per tot tipus de zones d’alta muntanya, des de l’Atlas marroquí fins al Japó passant per tots l’Himàlaia i totes les serralades de renom de l’Àsia. 

Al llarg d’aquest OrnitoRepte gaudirem també de les bones densitats d’ocells hivernants a la zona, que poden incloure gratapalles, sit negre, tord ala-roig o bruel. Sempre amb un ull al cel, no fos cas que una àguila cuabarrada aparegués!

La cotxa blava és a casa nostra un visitant hivernal. Arribant al llarg del mes de setembre, s’estarà amb nosaltres fins a finals de març o començaments d’abril. 

Per reproduïr-se, la cotxa blava tria les landes arbustives de mitja i alta muntanya dels Alps. Aquesta varietat, la de la gorja blanca, és la que ens arriba aquí. Més al Nord, a Escandinàvia, se la troba a bedollars de caracter arbustiu a la tundra àrtica. Però a l’Oest, a la costa atlàntica francesa, nia en turberes i maresmes amb arbustos dispersos. 

A l’hivern, però, no és una espècie amb gustos tant dispersos, i la trobarem sempre a zones enllotades, a prop de l’aigua, però amb zones obertes a on poder-se moure a terra sempre que tinguin a prop abundant vegetació (joncs, canyissars, etc) a on amagar-se!

Al llarg de l’OrnitoRepte gaudirem del Delta de l’Ebre en un moment fantàstic de l’any. A més de cotxa blava, cercarem una bona varietat d’ànecs i mirarem bé a les badies en busca de limícols però també de calàbries i vés a saber què més!

La ganga (Pterocles alchata) és una de tantes perles ornitològiques oblidades dels secans. Aquests ambients, que pateixen un continu procés de intensificació agrària, són els que acumulen unes dades més negatives respecte a la preservació de la biodiversitat a Catalunya. 

La ganga, espècie críptica que sobreviu bona part de l’any amb una estricta dieta a base de llavors, és una espècie perfectament adaptada a les condicions extrema de l’estepa cerealista. Aquestes adaptacions li permeten sobreviure a les dures condicions climàtiques dels secans.

Al llarg de la sortida també gaudirem d’altres estrelles dels secans com esparver cendrós, cucut reial, àguila marcenca, botxí ibèric, gaig blau o calàndria per dir només uns quants noms. 

L’aufrany (Neophron percnopterus) és el més petit dels necròfags europeus, i l’únic estrictament migrador de tots ells. Es tracta d’una espècie relativament abundant a zones del Pirineu i Pre-Pirineu, i que sempre cerca zones amb petits tallats a on poder niar.

Aquesta espècie, que cerca animals morts de mida petita i mitjana per alimentar-se, és una migradora de llarga distància, que passa els hiverns al Sud del Sahara i que torna a Europa tot just a començaments de la primavera.

Al llarg de la sortida cercarem altres rapinyaires com astor, voltor comú i àguila marcenca mentre gaudim d’una bona varietat d’espècies lligades a camps de conreu i zones de matollar com el gratapalles, capsigrany, tallarol emmascarat i colltort.

El xatrac gros, l’únic representant del gènere Hydroprogne, és l’espècie de xatrac més gran del món. Present a 5 continents, és una espècie força escassa a Europa, amb una població bàsiment sedentària però de distribució molt localitzada a la Mediterrània, i una altra d’estival al Mar Bàltic. 

Al llarg d’aquest OrnitoRepte mirarem de gaudir de bones observacions de la petita (però en expansió) població del Delta de l’Ebre, l’únic indret del país a on se’l pot observar amb regularitat. 

Amb un mica de sort, però, la sortida també copçarà la força de la migració d’aus al delta. i segurament acabarem la jornada amb observacions de una molt bona varietat d’espècies de limícols, passeriformes, xatracs, martinets i qui sap si alguna sorpresa i tot!

Al llarg del setembre, els aligots vespers van marxant d’Europa a la cerca d’ambients més tropicals. L’aligot vesper és un visitant estival a casa nostra, a on arriba cap als volts de maig (mai abans) per tal d’alimentar-se de les abundants abelles i vespes que viuen a les masses forestals europees. 

Es tracta, per tant, d’un ocell insectívor. El més gran d’Europa!

Al llarg de la jornada mirarem de gaudir d’algun d’aquests ocells en migració cap al Sud. Gaudirem, a més, d’un bon assortit d’altres rapinyaires i de la possibilitat d’observar altres espècies com arpelles, esparvers i alguna àguila. 

De bon matí, un passeig per un parell de racons del Penedès ens poden donar alguna que altra alegria i la possibilitat de gaudir d’espècies com blauet, martinet menut o picots!

Habitant de forests de caracter eurosiberià, el pinsà borroner troba a la “Catalunya humida” un hàbitat ideal. Malgrat tenir una àrea de distribució generosa, el seu caràcter tímid i unes densitats poblacionals sovint prou baixes fan d’aquesta una espècie de difícil observació i que sovint passa desapercebuda mentre s’alimenta a les branques mitjanes o altes dels arbres.  

A l’hivern, també se’l troba en valls ombrívoles de zones ben allunyades de les zones de cria, normalment associat a boscos de ribera.

En aquest OrnitoRepte mirarem de gaudir de bones observacions d’aquesta espècie mentre cerquem altres habitants de la zona com mallarenga d’aigua, verderola, lluer, merla d’aigua i, amb una mica de sort, griva cerda, durbec o picot negre!

L’avifauna europea és sovint titllada d’aborrida o de manca de color per ornitòlegs d’altres continents. És ben clar que mai s’han trobat amb un pinsà borroner!

El cercavores, intrèpid habitant dels pollegons rocallosos més ferèstecs del Pirineu, esdevé una espècie lleugerament més fàcil d’observar a l’hivern. No cal refiar-se, però. El cercavores és una espècie molt social. Els grups familiars, de vegades anomenats clans, acostumen a moure’s de forma coordinada per vessants pedregosos i escarpaments verticals, el que fa més difícil localitzar-los.

Aquesta espècie es distribueix de forma generosa per tot tipus de zones d’alta muntanya, des de l’Atlas marroquí fins al Japó passant per tots l’Himàlaia i totes les serralades de renom de l’Àsia. 

Al llarg d’aquest OrnitoRepte gaudirem també de les bones densitats d’ocells hivernants a la zona, que poden incloure gratapalles, sit negre, tord ala-roig o bruel. Sempre amb un ull al cel, no fos cas que una àguila cuabarrada aparegués!

La cotxa blava és a casa nostra un visitant hivernal. Arribant al llarg del mes de setembre, s’estarà amb nosaltres fins a finals de març o començaments d’abril. 

Per reproduïr-se, la cotxa blava tria les landes arbustives de mitja i alta muntanya dels Alps. Aquesta varietat, la de la gorja blanca, és la que ens arriba aquí. Més al Nord, a Escandinàvia, se la troba a bedollars de caracter arbustiu a la tundra àrtica. Però a l’Oest, a la costa atlàntica francesa, nia en turberes i maresmes amb arbustos dispersos. 

A l’hivern, però, no és una espècie amb gustos tant dispersos, i la trobarem sempre a zones enllotades, a prop de l’aigua, però amb zones obertes a on poder-se moure a terra sempre que tinguin a prop abundant vegetació (joncs, canyissars, etc) a on amagar-se!

Al llarg de l’OrnitoRepte gaudirem del Delta de l’Ebre en un moment fantàstic de l’any. A més de cotxa blava, cercarem una bona varietat d’ànecs i mirarem bé a les badies en busca de limícols però també de calàbries i vés a saber què més!