Famós per ser una de les espècies més difícils d’observar, el pela-roques és un habitant de grans espadats, gorges i penya-segats. A casa nostra nia a zones d’alta muntanya i tot sovint inaccessibles. A l’hivern, però, el pela-roques baixa molt de cota i es pot presentar en quasi qualsevol penya-segat de certa entitat, fins i tot a la vora del mar.

En aquest OrnitoRepte cercarem un dels ocells més complexes, quasi un Sant Graal per molts, i ho farem a un dels racons més impressionants del pre-Pirineu. Al llarg de la sortida també podem esperar observar altres espècies d’interès com merla d’aigua, àguila cuabarrada, merla blava, tord ala-roig i, si hi ha temps, un tomb pels secans d’Alcarràs pot afegir moltes més espècies!

El bec de serra mitjà és un habitant de llacs, estuaris, llacunes, badies arreserades i rius de curs lent del Nord d’Europa. Hiverna al llarg de la costa i en badies de poca fondària on busca els petits peixos que són la base de la seva dieta. Quasi tota la població hivernal es concentra a l’Atlàntic Nord. A Catalunya és un hivernant escàs i la seva presència a la nostra costa s’ha anat reduint al llarg dels últims 30 anys.

Al llarg del matí mirarem de contactar amb la minsa població que viu al Baix Camp, però també tindrem temps per gaudir d’alguna zona humida de interès on podríem gaudir d’espècies com ànec xiulador, morell de plomall, boscarla mostatxuda o teixidor. Tot un luxe de sortida!

La polla pintada és una espècie migradora que passa l’hivern a l’Àfrica tropical. A finals d’hivern i començaments de primavera abandonen les zones d’hivernada per anar a les seves zones de reproducció del Centre i Est d’Europa. A Catalunya és un migrador escàs i que apareix quasi exclusivament a la primavera. En pas prefereix zones amb tolles de molt poca fondària i vegetació halòfila. També la trobem en maresmes amb les característiques adients i als marges de llacunes, sèquies i canals especialment si hi han petites zones amb fang. 

Som a finals de l’hivern i al Delta de l’Ebre pot aparèixer qualsevol cosa! Com sempre en aquesta època, cal estar amatents a les badies i la línia costanera per tal de gaudir de calàbries, gavots i ànecs marins mentre les cotxes blaves i les boscarles mostatxudes ja refilen als canyissars!   

Poques presentacions necessita l’alosa becuda. Pràcticament extirpada de Catalunya degut a la destrucció del seu hàbitat, ens confiem ara a la població aragonesa per tal de gaudir d’aquest esquerp alàudid. L’alosa becuda viu en terrenys amb pendent lleu i amb una cobertura vegetal arbustiva esparsa i baixa. Els sòls pobres de la Vall de l’Ebre, amb les seves estepes, són ideals per a l’espècie. Però no ens confonguem, ni és una espècie termòfila (soporta el fred prou bé) ni és de terra baixa (les fantàstiques densitats de les seves poblacions a Conca, Terol i Sòria així ho confirmen). 

En aquest OrnitoRepte especial oferim una sortida de dos dies per tal de buscar aquest autèntic fantasma. Amb sort i si el temps ho permet, podrem observar altres espècies dels ambients estèpics com la xurra, la ganga, la terrerola rogenca, la gralla de bec vermell, el pioc salvatge i moltes més!

Aquest és probablement el tallarol més esquerp d’observar a casa nostra. Per molts, potser, aquest honor hauria de ser compartit amb el tallarol emmascarat. El tallarol gros arriba a Europa al llarg del mes d’abril per niar en zones arbustives d’entitat. El trobem tant en landes de muntanya com a la màqui alta de la terra baixa, des dels 200 metres fins als 2.000 metres sobre el nivell del mar.

En aquest OrnitoRepte gaudirem de les landes de muntanya del Montseny. Aquí podrem observar altres espècies prou espectaculars com l’escorxador, la cotoliu, la tallareta vulgar, el trobat o el sit negre. Si tenim temps, explorarem les zones forestals, a la cerca d’espècies com pica-soques blau, mallarenga d’aigua i, si tenim sort, el també esquerp picot negre.

Més enllà de les landes alpines, l’hortolà presenta a casa nostra una distribució sovint escassa, amb densitats baixes i preferència per zones amb un ric hàbitat de mosaic que acostuma a incloure zones de màquia i bosquines. L’hortolà és un visitant estival que passa l’hivern a l’Àfrica tropical. Són famosos els estols d’aquesta espècie als altiplans etíops i la seva arribada a Europa no es pot esperar abans de finals d’abril.

Durant el matí gaudirem d’un dels racons més productius de casa nostra. Aquí les poblacions de diferents espècies de tallarols assoleixen molt bones densitats i no és massa difícil observar tallarol de garriga i, fins i tot, l’esquerp emmascarat. Els rapinyaires també són abundants i l’àguila marcenca i l’astor no haurien de fallar en un matí normal!

El fumarell alablanc està àmpliament distribuit per tot l’Àsia i hiverna de forma abundant a bona de l’Àfrica i l’Àsia tropical i, fins i tot, Austràlia. A Europa, però, trobem el seu límit de distribució a les extenses maresmes d’aigua dolça de l’Est de Polònia. A Catalunya és una espècie migradora, principalment a finals de primavera, tot i que al pas post-nupcial són força més difícils de diferenciar dels seus parents més comuns. 

Els Aiguamolls de l’Empordà, tot i la davallada que ha patit els últims anys, continua sent un lloc esplèndid, sobretot a finals de primavera, quan aquí la seva ubicació fa que els vent de Llevant puguin arrossegar espècies més pròpies de l’Europa Oriental com el becadell gros o el mateix fumarell alablanc!

Famós per ser una de les espècies més difícils d’observar, el pela-roques és un habitant de grans espadats, gorges i penya-segats. A casa nostra nia a zones d’alta muntanya i tot sovint inaccessibles. A l’hivern, però, el pela-roques baixa molt de cota i es pot presentar en quasi qualsevol penya-segat de certa entitat, fins i tot a la vora del mar.

En aquest OrnitoRepte cercarem un dels ocells més complexes, quasi un Sant Graal per molts, i ho farem a un dels racons més impressionants del pre-Pirineu. Al llarg de la sortida també podem esperar observar altres espècies d’interès com merla d’aigua, àguila cuabarrada, merla blava, tord ala-roig i, si hi ha temps, un tomb pels secans d’Alcarràs pot afegir moltes més espècies!

El bec de serra mitjà és un habitant de llacs, estuaris, llacunes, badies arreserades i rius de curs lent del Nord d’Europa. Hiverna al llarg de la costa i en badies de poca fondària on busca els petits peixos que són la base de la seva dieta. Quasi tota la població hivernal es concentra a l’Atlàntic Nord. A Catalunya és un hivernant escàs i la seva presència a la nostra costa s’ha anat reduint al llarg dels últims 30 anys.

Al llarg del matí mirarem de contactar amb la minsa població que viu al Baix Camp, però també tindrem temps per gaudir d’alguna zona humida de interès on podríem gaudir d’espècies com ànec xiulador, morell de plomall, boscarla mostatxuda o teixidor. Tot un luxe de sortida!

La polla pintada és una espècie migradora que passa l’hivern a l’Àfrica tropical. A finals d’hivern i començaments de primavera abandonen les zones d’hivernada per anar a les seves zones de reproducció del Centre i Est d’Europa. A Catalunya és un migrador escàs i que apareix quasi exclusivament a la primavera. En pas prefereix zones amb tolles de molt poca fondària i vegetació halòfila. També la trobem en maresmes amb les característiques adients i als marges de llacunes, sèquies i canals especialment si hi han petites zones amb fang. 

Som a finals de l’hivern i al Delta de l’Ebre pot aparèixer qualsevol cosa! Com sempre en aquesta època, cal estar amatents a les badies i la línia costanera per tal de gaudir de calàbries, gavots i ànecs marins mentre les cotxes blaves i les boscarles mostatxudes ja refilen als canyissars!   

Poques presentacions necessita l’alosa becuda. Pràcticament extirpada de Catalunya degut a la destrucció del seu hàbitat, ens confiem ara a la població aragonesa per tal de gaudir d’aquest esquerp alàudid. L’alosa becuda viu en terrenys amb pendent lleu i amb una cobertura vegetal arbustiva esparsa i baixa. Els sòls pobres de la Vall de l’Ebre, amb les seves estepes, són ideals per a l’espècie. Però no ens confonguem, ni és una espècie termòfila (soporta el fred prou bé) ni és de terra baixa (les fantàstiques densitats de les seves poblacions a Conca, Terol i Sòria així ho confirmen). 

En aquest OrnitoRepte especial oferim una sortida de dos dies per tal de buscar aquest autèntic fantasma. Amb sort i si el temps ho permet, podrem observar altres espècies dels ambients estèpics com la xurra, la ganga, la terrerola rogenca, la gralla de bec vermell, el pioc salvatge i moltes més!

Aquest és probablement el tallarol més esquerp d’observar a casa nostra. Per molts, potser, aquest honor hauria de ser compartit amb el tallarol emmascarat. El tallarol gros arriba a Europa al llarg del mes d’abril per niar en zones arbustives d’entitat. El trobem tant en landes de muntanya com a la ____ de la terra baixa, des dels 200 metres fins als 2.000 metres sobre el nivell del mar.

En aquest OrnitoRepte gaudirem de les landes de muntanya del Montseny. Aquí podrem observar altres espècies prou espectaculars com l’escorxador, la cotoliu, la tallareta vulgar, el trobat o el sit negre. Si tenim temps, explorarem les zones forestals, a la cerca d’espècies com pica-soques blau, mallarenga d’aigua i, si tenim sort, el també esquerp picot negre.

Més enllà de les landes alpines, l’hortolà presenta a casa nostra una distribució sovint escassa, amb densitats baixes i preferència per zones amb un ric hàbitat de mosaic que acostuma a incloure zones de màquia i bosquines. L’hortolà és un visitant estival que passa l’hivern a l’Àfrica tropical. Són famosos els estols d’aquesta espècie als altiplans etíops i la seva arribada a Europa no es pot esperar abans de finals d’abril.

Durant el matí gaudirem d’un dels racons més productius de casa nostra. Aquí les poblacions de diferents espècies de tallarols assoleixen molt bones densitats i no és massa difícil observar tallarol de garriga i, fins i tot, l’esquerp emmascarat. Els rapinyaires també són abundants i l’àguila marcenca i l’astor no haurien de fallar en un matí normal!

El fumarell alablanc està àmpliament distribuit per tot l’Àsia i hiverna de forma abundant a bona de l’Àfrica i l’Àsia tropical i, fins i tot, Austràlia. A Europa, però, trobem el seu límit de distribució a les extenses maresmes d’aigua dolça de l’Est de Polònia. A Catalunya és una espècie migradora, principalment a finals de primavera, tot i que al pas post-nupcial són força més difícils de diferenciar dels seus parents més comuns. 

Els Aiguamolls de l’Empordà, tot i la davallada que ha patit els últims anys, continua sent un lloc esplèndid, sobretot a finals de primavera, quan aquí la seva ubicació fa que els vent de Llevant puguin arrossegar espècies més pròpies de l’Europa Oriental com el becadell gros o el mateix fumarell alablanc!