A finals d’estiu, les espècies que ens han visitat per reproduir-se comencen el camí de tornada a l’Àfrica, en una marató de mil·lers de quilòmetres plena de perills i amenaces. En aquest context migratori visitem la major de les zones humides catalanes, i una de les més grans de la Mediterrània: El Delta de l’Ebre

I ho fem a la cerca d’una espècies ben singular; la perdiu de mar (Glareola pratincola). Es tracta d’una espècie que caça insectes (molt particularment escarabats) que no té res a veure amb les perdius. De fet, són limícols (grup d’ocells sovint titllat “d’avorrit”) força espectaculars, ja que combinen l’elegant vol d’un xatrac, la maniobrabilitat d’una oreneta, i la subtil bellesa dels corriols. 

Considerades generalment com aus costaneres, això no està més lluny de la realitat. L’hàbitat de les perdius de mar és l’estepa. Sòls pobres, amb un cert gradient de sal, i vegetació baixa i dispersa. Necessita, això sí, petites llacunes aquí i allà. Les millors densitats les trobaríem a les inmenses estepes ucraïneses.

Junt amb les perdius de mar, el Delta de l’Ebre. Inmensos estols de flamencs, capons reials i martinets. Aquí podrem gaudir d’un llarg reguitzell d’espècies amb becs i potes de llargades diverses però amb un únic objectiu, extreure els invertebrats que fan del fang i llim la seva casa. 

En aquesta ocasió, el matí acabarà amb l’opció de gaudir d’un bon arròs a la Fundació Plegadis. I qui ho vulgui podrà continuar la jornada ornitològica tot gaudint d’una sessió d’anellament a càrrec d’en Sergi Sales.

Amb les hordes de urbanites distretes al Montseny collint castanyes i remenant a la cerca d’un bolet desprevingut, passarem el matí a la metropolitana Serra de Collserola en cerca d’un dels seus habitants més espectaculars: El rossinyol del Japó (Leiothrix lutea).

Aquesta és una espècie originària de l’Àsia i que va establir-se com a reproductor a Collserola a finals dels anys 70 i començaments dels 80. Des de llavors s’ha estés per tota la serra i ha establert poblacions més enllà del Llobregat i el Besòs.

El rossinyol del Japó és una espècie invasora, molt apreciada com a ocell de gàbia als seus països d’origen, el seu comerç l’ha portat a establir-se a força contrades, des de Hawaï a la Llombardia. De fet, la població més important a Europa es troba al Sud-oest de França, i la seva salut és tant bona que fa pocs anys va creuar el Pirineu per la Val d’Aran i ara ja es pot trobar al Pallars.

Els rossinyols del Japó viuen en estols capitajenats per una femella i un mascle alfes. Aquesta és la única parella que nia dins l’estol, i totes les aus que en formen part participen en l’alimentació i cura dels pollets.

Al llarg de la sortida, però, també gaudirem d’altres espècies de interès com durbec, mussol comú, picot garser petit, merla blava i, amb un mica de sort, astor.

Als penya-segats temperats d’Euràsia, des de Picos d’Europa a l’Oest fins a Sichuan a l’Est, hi viu un ocell d’allò més peculiar. Especialitzat a alimentar-se d’aranyes i insectes, aquest ocell solitari ha esdevingut una icona per a molts, i un malson per a d’altres amants de les aus, frustrats davant les moltes hores que, debades, hi han esmerçat per mirar de trobar-ne un.

El plomatge, de color gris clar, és un altre obstacle per mirar de trobar-ne un, ja que és perfecte per camuflar-se a l’univers de pedra a on viu. En obrir les ales, però unes taques vermelles i blanques fan les delícies de tots aquells que tenen la sort d’observar-los. 

Amant de cingleres, espadats, roquissars i penya-segats, els pela-roques (Tichodroma muraria) habiten zones d’alta i mitja muntanya. Tenint en compte la seva dieta i els llocs on viuen, no és difícil de imaginar que les densitats de pela-roques són, sovint, ínfimes. I l’accés als llocs on viuen és, sovint, molt difícil. 

A l’hivern però, se’ls pot trobar a zones més baixes i no és rar veure’n fins i tot a espadats marins. 

Les cingleres de la gorja de Santa Anna ens podem oferir altres espècies interessants com merla d’aigua, àguila cuabarrada, voltor comú i, amb sort, trencalòs.

Us presentem un OrnitoRepte diferent. Una forma especial d’acabar aquest primer any d’OrnitoReptes, i una experiència per a apropar-nos no només a espècies úniques i àdhuc escasses, però també per a descobrir espais naturals molt poc coneguts, racons de món a on gaudir d’algunes espècies absolutament excepcionals. 

Aquest és un OrnitoRepte diferent, amb un preu que inclou guiatge, allotjament en habitació doble, transport, esmorzars, sopars i assegurança de viatge. 

Tot i que l’hem dit Gallocanta, de fet anirem a força més llocs. Gaudirem de les grues a la famosa llacuna, i tant! També de la molt bona varietat d’Anàtides que hi hivernen aquests últims anys. Però també cercarem espècies com xurra, pardal de passa, àguila daurada, piocs salvatges, còlit negre i, amb sort, alosa becuda o mussol emigrant!

Així d’entrada no està gens malament, oi?

Farem una nit a prop de la Llacuna de Gallocanta, i una segona nit a la zona de Belchite, amb l’objectiu de gaudir al màxim d’una de les millors zones per estepàries a Europa!

Amb les hordes de urbanites distretes al Montseny collint castanyes i remenant a la cerca d’un bolet desprevingut, passarem el matí a la metropolitana Serra de Collserola en cerca d’un dels seus habitants més espectaculars: El rossinyol del Japó (Leiothrix lutea).

Aquesta és una espècie originària de l’Àsia i que va establir-se com a reproductor a Collserola a finals dels anys 70 i començaments dels 80. Des de llavors s’ha estés per tota la serra i ha establert poblacions més enllà del Llobregat i el Besòs.

El rossinyol del Japó és una espècie invasora, molt apreciada com a ocell de gàbia als seus països d’origen, el seu comerç l’ha portat a establir-se a força contrades, des de Hawaï a la Llombardia. De fet, la població més important a Europa es troba al Sud-oest de França, i la seva salut és tant bona que fa pocs anys va creuar el Pirineu per la Val d’Aran i ara ja es pot trobar al Pallars.

Els rossinyols del Japó viuen en estols capitajenats per una femella i un mascle alfes. Aquesta és la única parella que nia dins l’estol, i totes les aus que en formen part participen en l’alimentació i cura dels pollets.

Al llarg de la sortida, però, també gaudirem d’altres espècies de interès com durbec, mussol comú, picot garser petit, merla blava i, amb un mica de sort, astor.